Sant Esteve

El poble, actual capital administrativa de la Vall d’en Bas, s’alça sobre un petit turó que domina una àmplia plana de camps de conreu. La serralada del Puigsacalm i les muntanyes dels Llancers i de Falgars serveixen de taló de fons. Ja al segle XII, una aglomeració de cases es concentraven als voltants de l’església parroquial.

Amb el pas dels segles, carrers, passos porxats i carrerons esglaonats s’han anat allargant fins al pla, donant lloc a noves urbanitzacions i a un dinàmic sector industrial. A les rodalies del poble hi ha masies d’anomenada, amb una configuració arquitectònica modèlica, com la Calm, la Dou o la casa del Marquès Desprat. Dalt del Puig és un temple parroquial d’estil romànic, un dels més rellevants de la comarca. Les primeres notícies documentades daten de principis del segle X. De troballes descobertes en el mateix indret se’n dedueix que ja abans de la cristianització s’hi podia assentar un petit temple pagà.


ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE 

Ja venint de la carretera que ens porta d’Olot a Santa Coloma de Farners o Vic, agafem la direcció que agafem, els nostres ulls veuen només d’entrar al terme de Sant Esteve, l’església, majestuosa al cim del poble.

Tot i que d’estil romànic, les principals causes de despersonalització d’aquest estil van ser els terratrèmols del segle XV, juntament amb els afegits que s’hi van anar introduint en diferents èpoques, però molt especialment el segle XVIII. En planta de creu llatina, exteriorment són rellevants els absis, assentats sobre la roca.

En el seu interior són notables les columnes i els capitells historiats, especialment el de la Mare de Déu, amb figures dins d’una orla ametllada sostinguda per quatre àngels. Una altra peça de valor inqüestionable és el timpà romànic del Crist Majestat, amb la Verge i Sant Joan fent-li costat, datat abans del segle XII. Una rèplica d’aquest timpà apareix des del 1945 a l’altar major, obra de l’escultor Modest Fluvià. Destaca també del mateix artista la talla de Sant Esteve, realitzada als vint anys. D’època més recent s’hi poden contemplar el Sant Crist i Sant Victorià, talles que atrauen per la seva simplicitat i on s’observa l’evolució estètica de l’autor.