La Pinya

Situat a l’extrem nord de la Vall, entre les serres de la Rauta i de Sant valentí, s’hi troba el poble de la Pinya. El topònim Pinya ja es troba documentat l’any 958. L’església parroquial de Santa Maria data del segle X i està situada al mig del petit nucli urbà. Va ser consagrada per l’abat Oliva el 1022. Conserva pocs vestigis romànics i, la majoria d’afegits i modificacions són del segle XVIII.

La talla romànica de Santa Maria de la Cabeça, denominació donada per la desproporció de la testa, era molt venerada per la gent de la comarca i invocada pels qui patien malalties del cap. La imatge perduda durant la Guerra Civil Espanyola, es va substituir per l’actual d’alabastre, obra de l’escultor Modest Fluvià.

És també d’especial interès la pica baptismal romànica d’immersió, del segle XII, procedent de Sant Joan dels Balbs.

Donant la volta a l’església hom pot contemplar uns amplis i singulars rentadors públics, molt a prop de la plaça i que són els únics a la Vall en bon estat de conservació.

SANT JOAN DELS BALBS

En el mateix terme municipal cal destacar Sant Joan dels Balbs, una de les esglésies romàniques de més rellevància de la Vall, estratègicament situada des del segle X a la falda de la serra de Rauta. En planta d’una sola nau, i tot i alguns afegits posteriors, conserva una estètica pura i austera. Antigament, va ser parròquia, i la primera notícia documentada data del 977.