La llum de sant simplici

En Aquesta llegenda, reproduïm un escrit de l’Assumpta Bayona.

 

“Si comencés per explicar-vos les coses que em venen a la memòria no sé quan acabaria però començo dient quelcom que penso ja molts la saben i potser l’heu vista. Us parlaré del Racó del Grau, un dels llocs més bonics que es troba a la nostra vall sense menysprear Joanetes, Sant Privat o Riudaura, racons i torrenteres tant ombrívoles com no es poden explicar si no es veuen. Del què vaig a contar jo no sé res més que allò que ens contaven els avis, pares o algun altre passat, per tant no sé si és verídic.

De totes maners tal com m’ho varen contar jo us ho relataré: Molta gent en aquell temps pensava o creia en bruixes, follets i apareguts. Doncs bé, en el mencionat racó existeix una capella (per cert, molt ben conservada) anomenada Sant Simplici que encara la gent hi té molta devoció. En aquell temps a la dita capella, la gent deia que algunes nits s’hi apareixia una llum parant-se una estona com si esperés algú i tot d’una desapareixia. Com que per aquell temps els boscos eren molt espessos, bruts i estaven molt poblats de tota mena de bestioles, els homes d’aquelles masies estaven molt apurats ja que a més de matar-los els animals també els destroçaven els conreu i eren un perill per a les persones. Aleshores els veïns varen determinar de dir una missa a Sant Simplici abans d’organitzar una batuda tots els homes d’aquell veïnat. Crec que deuria ser diumenge. Estaven tots a la porta a punt d’entrar quan tot d’una s’apareix una llum i al mateix temps senten una veu que els deia: “Qui m’ajuda a dir la missa?”. Tots quedaren tant espantats que ningú gosar contestar. Solament el capellà digué que ell ho faria. Entraren a la capella i començaren la missa. Els fidels només veien la casulla que es movia i sentien les oracions. La missa va transcórrer normalment fins després de la comunió quan, de cop i volta, la casulla va caure a terra i no varen sentir ni veure res més. Aquells homes van acabar allà mateix la cacera anant-se’n cada un a casa seva sense ganes d’anar a matar llops ni guineus ni cap altra mena de bestiola.”