Habitatge

La mobilització dels habitatges buits a la Vall d’en Bas

L’estudi dels habitatges buits a la Vall d’en Bas es va iniciar l’any 2020. Es va posar fil a l’agulla fent entrevistes a persones de cada poble de la Vall coneixedores de la situació dels habitatges per determinar quins estaven buits, segons criteris de la Generalitat aquells que durant els dos darrers anys havien estat sense ocupar, i es va consultar el cadastre per obtenir informació de cadascun d’aquests habitatges. Han resultat detectats uns 150 habitatges buits al municipi. Durant el 2021 s’acabaran de fer les fitxes descriptives amb les característiques bàsiques de cada habitatge buit i la seva ubicació en el terme municipal.

L’àmbit principal del projecte és el de les polítiques socials, ja que l’objectiu primordial és garantir el dret a l’habitatge. La mobilització d’aquests habitatges respon a les demandes que s’han fet arribar al govern del municipi i que bàsicament són de dos tipus: d’una banda,  joves nascuts o no als nostres pobles de la Vall, que busquen una residència al municipi per poder emancipar-se i desenvolupar-hi el seu projecte de vida i, de l’altre, joves parelles amb fills que es volen traslladar a viure a les nostres contrades i fer-hi arrels. Donar resposta a aquestes demandes suposaria no perdre aquests actius tan importants pel municipi: la joventut i les famílies joves.

Pel que fa als habitatges buits, l’Ajuntament de la Vall d’en Bas des de fa dos anys ha posat en marxa una línia de subvencions per tal que els propietaris hi puguin realitzar millores per tal de posar els immobles al mercat. Són ajudes encaminades a reduir el consum energètic, la instal·lació de plaques solars i/o fotovoltaiques i el canvi de calderes de gasoil a biomassa, entre d’altres.

En aquesta secció de la web municipal, dedicada a l’Habitatge a la Vall d’en Bas, esperem que hi trobeu informació útil sobre la normativa, els serveis tant en l’àmbit de l’administració pública com de l’àmbit privat sobre habitatges, ajudes i subvencions i exemples i models de lloguer i venda d’habitatges.

En una fase més avançada, la idea és fer públic un catàleg consultable dels habitatges buits disponibles a la Vall d’en Bas i una borsa d’habitatge.


    Serveis en matèria d'habitatge

    Serveis públics

    Ajuntament de la Vall d’en Bas

    Podeu demanar un certificat d’empadronament per instància genèrica

    També, durant el termini d’obertura, podeu demanar les ajudes per a actuacions d’estalvi energètic en primers habitatges de la Vall d’en Bas. 

    A banda, les ordenances fiscals contemplen diferents bonficacions per instal·lació d’aparells d’energies renovables o per la compra de vehicles més sostenibles. Consulta-ho aquí

    L’Ajuntament donarà seguiment i acompanyament a les actuacions que es vulguin tirar endavant. Veient que aquest aspecte pugui tenir continuïtat en el temps i, fins i tot, ser un servei compartit amb altres municipis.
    a) Facilitar tràmits legals i burocràtics (acompanyar en la tramitació…).
    b) Facilitar contactes i assessorar en aspectes tècnics (eficiència energètica, cèdules d’habitabilitat…).
    c) Acompanyar els projectes en els transcurs de les diverses fases d’implementació.
    d) Mantenir la informació actualitzada i accessible.

    Oficina d’Habitatge d’Olot 

    L’Oficina Local d’Habitatge d’Olot, és un servei públic de l’Ajuntament d’Olot, que informa, assessora i gestiona tot el que està relacionat en matèria d’habitatge a la ciutat.

    Les principals funcions de l’Oficina Municipal d’Habitatge són:

    • Informar i gestionar les promocions d’habitatge de protecció oficial que es desenvolupa a la ciutat.
    • Gestionar a nivell municipal el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya.
    • Tramitar cèdules d’habitabilitat.
    • Gestionar borsa de lloguer d’habitatge i borsa d’habitatge jove.
    • Tramitar els ajuts al lloguer d’habitatge.
    • Gestionar els ajuts a la rehabilitació d’habitatges.
    • Liderar la redacció, aprovació i execució del Pla Local d’Habitatge.
    • Assessorar jurídicament i tècnicament temes relacionats amb l’habitatge. Aquest servei rep el suport econòmic de la Diputació de Girona.
    • Assessorar jurídicament sobre veïnatge i convivència.
    • Liderar la gestió del Contracte de Barri (Pla de Barris del Nucli Històric d’Olot).

    Oficina Comarcal d’Habitatge de la Garrotxa

    Des del 2012 tramita, amb un acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, les cèdules de segona ocupació entre d’altres tràmits i serveis d’assessorament. 

    GarrotxaDomus

    GarrotxaDomus és un servei gratuït per fomentar la rehabilitació energètica d’habitatges de la Garrotxa.

    El programa va dirigit a propietaris de cases, pisos i comunitats de propietaris que vulguin millorar el benestar de les famílies a través d’habitatges més confortables, saludables i eficients.

    Departament d’Habitatge de la Diputació de Girona

    Dona servei a municipis i altres ens en aquesta matèria. 

    Agència de l’Habitatge de Catalunya

    A banda d’informació i actualitat sobre el tràmit, permet fer tràmits com:

          Per a llogaters:


    Serveis Privats

    Serveis immobiliaris de la Vall d’en Bas

    Tens una immobiliària o ets API amb seu a la Vall d’en Bas i no surts al llistat? Envia’ns un correu a habitatge@vallbas.cat 

    Arquitectes i aparelladors de la Vall d’en Bas 

    Ets arquitecte o arquitecte tècnic amb seu a la Vall d’en Bas i no surts al llistat? Envia’ns un correu a habitatge@vallbas.cat 

    Constructores i empreses de reformes de la Vall d’en Bas 

    Tens una empresa dedica al món de la construcció i/o les reformes amb seu a la Vall d’en Bas i no surts al llistat? Envia’ns un correu a habitatge@vallbas.cat 

    Cambra de la Propietat Urbana


    Cooperatives d’habitatge 

    Les cooperatives d’habitatge tenen com a objectiu oferir un habitatge digne d’una forma alternativa, justa, col·lectiva i positiva per al medi ambient. Aquesta alternativa al model d’habitatge actual també se li diu cohabitatge. El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i per un preu inferior al del mercat.

    XES Garrotxa:  Comissió d’Habitatge

    La Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES és un espai de trobada d’entitats i col·lectius que treballem conjuntament per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en el marc de la lluita pel dret a l’habitatge.

    Tipologia de contractes

    Contractes de lloguer (llista elaborada pels APIs de Catalunya i Eroski Consumer)

    • Compartir pis: contracte de lloguer d’habitatge compartit amb doble modalitat: 
      • Solidari: si un dels membres abandona l’habitatge, els altres abonen la seva part del lloguer (modalitat habitual). 
      • Modalitat mancomunada: cada membre es fa responsable de la seva part.
    • Lloguer Social: habitatges de lloguer subvencionat destinats a persones amb risc d’exclusió social residencial. 
    • Sostarrendament: quan l’inquilí posa, alhora, una part de l’habitatge (les habitacions) en lloguer. Cal l’aprovació del propietari, preferiblement per escrit. 
    • Rendes antigues: contractes signats abans del 9 de maig del 1985 on els inquilins paguen rendes molt baixes que pugen l’IPC. Es una pròrroga indefinida amb aquestes condicions. Blinda els drets de l’inquilí.
    • Lloguer a temps compartit: forma de lloguer habitual a zones turístiques que passa per llogar un habitatge durant una temporada, habitualment fix.
    • Lloguer per temporada: optar per un pis o apartament de lloguer per passar les vacances. 
    • Lloguer per dies:  el solen fer servir turistes o professionals que visiten un lloc.
    • Lloguer per a rodatges de cinema o publicitat.

    Què cal tenir en compte a l’hora de formalitzar un contracte de lloguer? 

    Contractes de compravenda 

    A l’hora de fer una compravenda es poden trobar diferents tipologies de contracte. 

    Contracte d’exclusiva: es firma si es fa la venda amb una agència immobliària que serveix per a fer la ‘comanda’ de la venda. 

    Contractes d’arres: on comprador i venedor signen fer la compravenda en un termini i un preu. N’hi ha de tres tipus: 

    • Confirmatòries: com a prova de que hi ha un contracte. Si no s’indica el contrari, els contractes d’arres són d’aquesta tipologia. 
    • Penals: estableix garantia del compliment del contracte i no permet desistir-ne.
    • Penitencials o de desestiment: manera de desistir per les parts del contracte.

    Per fer efectiu el contracte de compravenda, segons els API, cal: 

    1. Signar l’escriptura pública de compravenda: s’aconsella fer-ho davant de notari tot i que no és obligatori. Aquest document permet evitar problemes al signar-se un contracte privat ja que el dret espanyol assenyala que la propietat es transmet amb el títol (escriptura pública) i la possessió (tinença de l’immoble). 
    2. Pagar els impostos derivats de la compravenda: que en el cas del comprador són: 
      1. Impost sobre el Valor Afegit (IVA): en cas d’un habitatge nou (10% per norma general).
      2. Impost de Transmissions Patrimonials (ITP): es paga en casos de compra però no d’obra nova.
      3. Impost d’Actes Jurísics Documentats (AJD): sobre l’escriptura de compravenda.
    3. Inscriure en el Registre de la Propietat: és obligatori si la compra es fa amb préstec hipotecari.
    4. Canviar la titularitat en el Cadastre: no és obligatori però és important que consti el nom del propietari perquè el rebut de l’Impost de Béns Immobles (IBI) coincideixi amb el nom del titular.
    5. Donar d’alta o canviar el nom dels subministraments: no només es canvia el número de compte com en un contracte de lloguer sinó que cal canviar la titularitat de comptadors. Això pot implicar un cost afegit ja que caldrà adaptar la instal·lació a possibles noves normatives. 

    Masoveria (Urbana o Rural) 

    En aquesta modalitat, el propietari d’un edifici o habitatge desocupat cedeix el dret a viure  a una persona o grup de persones que a, canvi de no pagar lloguer, es comprometen a reformar i/o mantenir l’habitatge en bones condicions.

    Segons la Llei d’Habitatge (art.3k) és un contracte en virtut del qual els propietaris d’un habitatge en cedeixen l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que els cessionaris n’assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment. L’art.42.3 diu que des de les institucions públiques s’ha de donar suport a fórmules com la masoveria urbana per evitar que hi hagi habitatges desocupats a causa d’un mal estat. L’art.74, considera la masoveria urbana un règim d’habitatge destinat a finalitats socials.

    El terme “masoveria urbana” defineix una estratègia per assolir dos objectius, d’una banda reduir el nombre d’habitatges que degut al seu mal estat de conservació o a la necessitat de realitzar-hi obres per tal de dotar-los de les condicions mínimes d’habitabilitat romanen desocupats, i d’altra banda, donar resposta a les necessitats d’habitatge d’una part de la població per mitjà de règims alternatius a la tinença i sense que això, suposi haver d’escometre la construcció d’habitatges de nova planta amb destí a lloguer. La masoveria urbana es proposa com un mecanisme per animar als propietaris d’habitatges desocupats a realitzar-ne la rehabilitació i manteniment sense haver d’intervenir en el procés de construcció. Per mitjà del contracte de masoveria urbana, el propietari d’un habitatge en cedeix l’ús, pel termini que s’acordi, i a canvi els cessionaris/masovers n’assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment.

    Més informació de Masoveria Urbana de la Fundació SER.Gi

    Model d’habitatge d’ús cooperatiu (Sostre Cívic

    Estès a llocs com Dinamarca o Uruguai es basa en:

    • Propietat col·lectiva: la cooperativa sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida. No és possible, doncs, transformar el model per obtenir habitatges de propietat privada. La propietat col·lectiva evita l’especulació, ja que impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. A la vegada permet i fomenta la participació de les persones sòcies de la cooperativa, que en són també propietàries, a diferència d’un model en que la propietat és pública.
    • El dret d’ús: Els habitatges es consideren un bé d’ús i les persones sòcies de la cooperativa poden gaudir-ne indefinidament o per un període molt llarg. Requereix una aportació inicial i el pagament de quotes mensuals que deriven dels costos d’adquisició, manteniment i funcionament del projecte d’habitatge cooperatiu, i no de la situació del mercat immobiliari. En projectes en què la propietat del sòl o l’edifici no és de la cooperativa, el període de la cessió d’ús pot estar limitat. En cas dels solars públics cedits amb dret de superfície el període és generalment de 75 anys.

    Vegeu: Palamós tindrà la primera promoció d’habitatges socials cooperatius de les comarques gironines. 

    Preguntes freqüents (FAQ's)

    Preguntes-respostes

    Calendari d'activitats

    3 de juliol: Jornada ‘Mobilitzem l’habitatge buit a la Vall’. 
    A les 9h del matí a Can Trona. 

    Es tracta d’una jornada que es fa en base a les demandes fetes pels propietaris per tal d’aclarir dubtes que hagin sortit en les converses i també per informar àmpliament de diferents experiències alternatives al contracte de lloguer més tradicional i habitual fins a d’altres modalitats menys conegudes com les masoveries rurals i urbanes o les
    cooperatives d’habitatge.
    Si bé la jornada estarà adreçada bàsicament als propietaris, també estarà oberta a possibles interessats en llogar o comprar un habitatge que està buit. La jornada pot ser un espai de diàleg, col·laboració i generació de propostes entre totes les persones participants.