Estruga Maigarda, la Bruixa del Mallol, va existir realment i estava casada amb Bernat de Bellsolà, una de les nissagues benestants al Mallol medieval. L’Estruga va ser titllada i acusada de bruixeria, fet que va motivar un procés que va tenir lloc a la Cúria de Bas entre l’1 i el 3 d’agost de 1373, on fou acusada d’exercir la bruixeria des de feia ja 14 anys. L’Estruga, sembla que dedicava la seva habilitat als matrimonis, doncs per mitjà de diners, aconseguia que els esposos s’estimessin o bé s’avorrissin. Per altra banda, també sembla que posseïa i cert art que contribuïa a la seva fecunditat.

Pel què fa referència als mètodes utilitzats, sembla que eren diversos: Fer posar camises embruixades, fer conjurs amb els cabells dels esposos, fer remeis contra els desamors amb petits trossos de roba als subjectats a la bruixeria, i altres mètodes que desoneixem. Durant el procés, va comparèixer i declarar una dona anomenada Elisenda del Mas Isern, encara avui dia existent. En aquesta declaració, l’Elisenda afirma que “estant de sobrepart, va menjar unes sopes de fogaça embruixades, donades per l’Estruga, i que des d’aleshores no va tenir més fills, i per la qual cosa es considerava sotmesa a bruixeria, i que per més vegades que va recórrer a la bruixa del Mallol, no va aconseguir ni la fecunditat ni l’amor del marit que l’havia avorrida”.

El resultat va ser que l’Estruga li va fer gastar molts diners per mitjà de diversos remeis totalment inoperants. Tal com hem dit, Maigarda, va ser jutjada a la Cúria de Bas sense que haguem pogut saber quina sentència li va recaure.

És molt versemblant que, a resultes d’aquest fet i d’algun altre semblant que a voltes desconeixem, derivà el refrany que diu el següent:

De bruixes al Mallol,
n’hi ha un vol.
De bruixes a Sant Privat,
n’hi ha un cabassat.